La història del Casal Català a Nova York comença el 1920 amb la creació del Centre Nacionalista Català. Aquesta entitat era de caire catalanista i va ser fundada per Joan Ventura Sureda que, amb altres exiliats catalans, van impulsar la promoció de la llengua i la cultura catalanes a través de les activitats organitzades pel centre. Alguns dels seus membres havien arribat des de Cuba, després de la guerra del 1898, i d’altres directament des de Catalunya, buscant noves oportunitats.

Des dels inicis de la dictadura de Primo de Rivera fins després de la Guerra Civil van ser molt actius políticament i alguns membres, amb ciutadania nord-americana, van renunciar a la nacionalitat espanyola com a denúncia. El casal va donar suport econòmic al comitè anti-feixista català de Nova York i, els anys 40, va demanar a les Nacions Unides aïllar el règim franquista.

En aquesta mateixa dècada, el Centre Nacionalista es dissol per donar pas al Casal Català de Nova York, que organitza activitats culturals a la ciutat fins el 1963. Aquell any, l’organització torna a dissoldre’s per desaparèixer en un moment de declivi de la ciutat i la migració de molts ciutadans als suburbis. Als anys 90, la comunitat catalana es reorganitza a través dels Friends of Catalonia, una agrupació que es transforma en l’actual Catalan Institute of America. Després d’un segle, el casal català segueix fent pinya amb la comunitat catalana de Nova York amb activitats  de promoció de la nostra llengua i cultura.